​A aquesta dinàmica cal afegir la crisi econòmica que pateixen les economies occidentals i l’explosió d’Internet. El primer factor condiciona les empreses de la informació en el sentit de la caiguda dels ingressos que aportava la publicitat, i el segon en el descens de les vendes dels exemplars en el sector de la premsa a causa de la gratuïtat dels diferents portals que ofereix el Web 2.0. Tot això també genera una major dependència dels mitjans de comunicació respecte a les subvencions públiques que perceben de les diverses institucions polítiques, fet pel qual el poder polític pot estendre encara més els seus tentacles i influències sobre els mitjans.

És sabut que l’exercici del periodisme sempre ha hagut de fer jocs d’equilibris i que els interessos dels editors, els patrocinadors  i el poder sempre han jugat un paper important en la divulgació lliure de la informació. La independència total dels interessos político-econòmics és una utopia comparable a la neutralitat i l’objectivitat de la informació. Només cal donar una ullada a la història del segle XX, i també en la dècada i poc que portem viscuda del XXI, per entendre aquestes sinèrgies. Els exemples són abundants, des de la maquinària del feixisme i del nazisme per accedir al poder fins a la justificació inversemblant de la guerra d’Iraq.

















Els quatre joves periodistes pretenem treure a la llum les relacions existents entre el poder i el periodisme. El Grup Godó en general i La Vanguardia en particular estan sota el punt de mira perquè aquest hòlding de comunicació és el més gran i influent de Catalunya.