Qui és el teu amo?
Altres mitjans
Una vegada completat l’esquema de La Vanguardia ens vam plantejar si tots els mitjans que formen el Grup Godó responen al mateix patró. Per això ens dirigim als estudis de RAC1 per parlar amb Jordi Basté, el conductor del programa El Món a RAC1 líder de la ràdio en català i el més escoltat de Catalunya. Volem conèixer el que sent i el que viu Basté. Li preguntem si rep pressions dins del programa, que es caracteritza per la pluralitat i la llibertat en les opinions de les seves tertúlies i també d’El Davantal.
del Grup Godó
Ens diu que “des de fora és fàcil creure que certes informacions no es publiquen perquè hi ha pressions.” Assegura firmament que mai ha rebut pressions: “només faltaria que em diguessin que no em puc queixar de les marques anunciades al Grup".
“Mai he rebut pressions, trucades polítiques moltes, per anar a dinar. I és cert que he acceptat alguna vegada, però també ho és que com més lluny estàs de la política més llibertat tens perquè ningú et mediatitzi.” Sona contundent.
Hem trobat una bona resposta per això. Mercè Beltran en té una opinió diferent.
RAC1 es diferencia de la resta de mitjans del Grup Godó. || Naciódigital.cat
Amb el testimoni de Jordi Basté podem fer-nos una idea de l’estratègia que plantejava Enric Sierra sobre el Grup Godó: línies editorials diferents per a públics diferents que asseguren un bon resultat en el mercat.
Tot i això, sabem d’algú que està molt atent als moviments del grup del Comte Godó, i és Àlex Gutiérrez, periodista de l’ARA i president de la Fundació ESCACC (Espai Català de Cultura i Comunicació). Confirma la clara diferència entre les línies editorials de La Vanguardia i de RAC1, justificant que la ràdio del Grup Godó “és un mitjà que, quan neix, ho fa ja en un panorama històric i social que és diferent del que arrossega La Vanguardia amb els més de 130 anys d’història”. Ara bé, Gutièrrez també reconeix que el grup de comunicació català deixa llibertat a RAC1 perquè està tenint molt d’èxit pel seu caràcter jove i innovador i, vist des d’un punt de vista econòmic, és una estratègia molt efectiva i beneficiosa per al Grup Godó.
A partir d’aquest darrer comentari, pensem en l’afirmació del subdirector de la versió digital de La Vanguardia, Enric Sierra: “Hem de recordar que tots ens adaptem al nostre públic: més enllà de la línia editorial, el que interessa és fer negoci”. Per tant, podem dir que el Grup Godó veu el periodisme més com una font d’ingressos econòmics que com un agent social creador d’opinió pública. No li preocupa canviar d’una ideologia a una altra, mentre vengui un bon producte que li agradi al major nombre de consumidors possible, ja que el que li interessa és guanyar diners.
Per establir una base sòlida parlem amb Maribel Fernández, experta en polítiques de comunicació. Coneixedora de l’arribada del Grup Godó al terreny de la TDT, explica: “no hi va haver control real del CAC sobre la oferta de televisió digital del grup, no era un procés transparent”. Apunta a l’ocultació d’informació pel que fa al “volum d’ajudes no reglades que es col·loquen en determinats mitjans” i lamenta la gravetat dels fets dins d’aquest àmbit.
"Si t'allunyes de la política tens més llibertat"
Jordi Basté