Després del nostre recorregut arribem al final del trajecte. La conclusió principal és que les empreses de comunicació prioritzen els beneficis econòmics al bon exercici del periodisme, i que els professionals es divideixen entre els que es sotmeten a les regles imposades i els que es rebel·len.  Pel que hem copsat, majoritàriament dominen els primers.

Els límits entre el poder i el periodisme són penjant tant d’un fil com la bona tasca d’un periodista a l’hora de criticar certes personalitats o patrocinadors del mitjà de comunicació pel qual treballa. El fet més asseverant és que tothom és conscient d’aquesta realitat, però gairebé ningú es mou per denunciar les interferències dels interessos polítics i econòmics sobre la pràctica del periodisme. D’aquesta manera, es considera com a ‘normal’ allò que no hauria de ser-ho.

Finalment, pel que fa al futur de la professió tothom augura una millora de les possibilitats a causa de l’abundància de la informació, tot i que la precarietat laboral pot veure’s accentuada. L’optimisme és el sentiment més arrelat entre els professionals, sabedors que les noves generacions que sorgeixen de les facultats són crítiques amb l’statu quo, inclòs el que impera en l’estructura del periodisme tradicional.